La freqüència fonamental, també coneguda com a "fonamental" o "el primer harmònic", és per a la música el que la primera cadira és per a l'orquestra simfònica.
És la freqüència més baixa d'una sèrie harmònica i el punt de partida de la resta de tons que integren la peça musical.
En aquest article, veurem quina és la freqüència fonamental, la seva importància en la música i com utilitzar-la en les teves pròpies composicions.
Definició de freqüència fonamental
La freqüència fonamental, o el primer harmònic d'una ona sonora complexa, és simplement la freqüència que produeix la vibració d'amplitud més baixa d'un so. Sovint es coneix com el "centre tonal" d'un so perquè cada nota de la sèrie harmònica en deriva la seva referència de to.
La freqüència fonamental d'una nota està determinada per dos factors: la seva longitud i la seva tensió. Com més llarga i tensa sigui una corda, més alta serà la freqüència fonamental. Instruments com els pianos i les guitarres, que estan compostos per cordes que vibren per picar, utilitzen aquest principi per crear la seva gamma d'altura.
Tècnicament parlant, la freqüència fonamental es refereix a uns parcials sinusoïdals individuals dins d'una forma d'ona composta, i aquests mateixos parcials sinusoïdals són els responsables de portar el nostre senyal musical i les freqüències amb les quals identifiquem la tonalitat. Això vol dir que comprendre com utilitzar aquesta forma més senzilla de tonalitat a la música ens pot ajudar a crear melodies, harmonies i ritmes eficaços que seran melòdicament efectius per als nostres gustos.
Com s'utilitza la freqüència fonamental a la música
La freqüència fonamental, també coneguda com a to fonamental o primer harmònic, s'utilitza per crear melodies i efectes en molts gèneres de música. És un concepte important d'entendre per tal d'aconseguir una millor qualitat de so en qualsevol tipus de producció i interpretació d'instruments.
En el context de la música, la freqüència fonamental és un to baix produït quan una ona sonora interacciona amb el seu entorn. La freqüència d'aquest to ve determinada per la seva longitud d'ona; això, al seu torn, depèn de la periodicitat de la vibració o la velocitat de l'objecte que la produeix: una corda d'instrument, cordes vocals o forma d'ona del sintetitzador, entre altres fonts. En conseqüència, el timbre i altres aspectes associats als sons es poden modificar canviant un paràmetre específic: la seva freqüència fonamental.
En termes musicals, aquest paràmetre afecta molt com percebem dos tons que sonen alhora: si se senten harmònics (en què es produeixen batecs poc profunds) o dissonants (quan hi ha batecs notables). Un altre aspecte influent implicaria com interpretem les cadències i els acords: certs emparellaments entre tons poden provocar certs efectes en funció dels seus respectius fonaments; ja que aquests components poden treballar junts per produir resultats esperats però interessants que conformen estructures més complexes com ara melodies i harmonies en general.
Finalment, però, molt important per als estils de producció moderns: afegir control sobre les freqüències fonamentals ens permet utilitzar eficaçment efectes com la fase i el cor, que depenen en gran mesura del control precís del to de les pistes individuals teixides en paisatges sonors més grans. En tenir estabilitat tonal a totes les fonts d'àudio dins del mateix espai, es poden crear nous timbres interessants alhora que es conserven les línies melòdiques de fons que persisteixen al llarg d'una barreja o arranjament.
Física del so
Abans d'aprofundir en els fonaments de la freqüència en la música, és important entendre la física del so. El so és un tipus d'energia que es crea mitjançant la vibració d'objectes. Quan una cosa vibra, crea partícules d'aire que xoquen amb el següent conjunt de partícules d'aire i viatgen en un patró d'ona fins que arriba a l'oïda. Aquest tipus de moviment es coneix com a "ona sonora". Aquesta ona sonora oscil·lant té diverses propietats físiques, com ara la freqüència.
Com es produeixen les ones sonores
Perquè puguem escoltar el so, un objecte que vibra ha de crear vibracions a l'aire. Això es fa mitjançant el moviment ondulatori de compressions i rarefaccions, que es mou des de la font a través de l'aire circumdant. El moviment ondulatori té una freqüència i una longitud d'ona. A mesura que passa per l'aire, es separa en formes d'ona individuals que es componen de múltiples freqüències a molts nivells d'amplitud diferents. Les vibracions entren a la nostra oïda i fan que el nostre timpà vibri a determinades freqüències, cosa que ens permet interpretar-les com a so.
La freqüència més baixa d'una ona sonora es coneix com la seva freqüència fonamental o to fonamental. Això és normalment el que percebíem com "la nota" associada a un instrument o veu. Quan una corda d'instrument vibra al llarg de tota la seva longitud, només es produeix una freqüència: el seu to fonamental. Si un objecte vibra al llarg de la meitat de la seva longitud, es produiran dues ones completes i s'escoltaran dos tons: un més alt que abans (la seva "nota a la meitat") i un altre més baix (la seva "nota doblada"). Aquest fenomen s'aplica a tots els instruments que poden produir diversos tons depenent de quant de la seva estructura s'excita durant la vibració, com ara cordes o instruments de vent com una flauta.
La freqüència fonamental també es pot manipular mitjançant tècniques com l'harmonia, on es toquen diverses notes simultàniament per produir sons més grans, així com els acords, on es toquen dues o més notes juntes en intervals més petits que les octaves, donant lloc a sons més rics que sovint depenen de aquestes modulacions del to fonamental original pel seu caràcter i sentit de l'emotivitat. En entendre com la freqüència crea ones sonores i interactua amb altres freqüències, els músics poden utilitzar aquests principis per compondre música poderosa plena d'expressió i emoció que ressona profundament amb el públic tant a nivell conscient com subconscient.
La física de la freqüència i el to
La física del so es basa principalment en la freqüència i el to. La freqüència és bàsicament el nombre de vegades que una ona sonora completa un cicle complet en un segon, mentre que el to és l'experiència subjectiva d'una freqüència, que es pot escoltar com a tons baixos o aguts. Aquests dos conceptes estan lligats entre si, i la freqüència fonamental determina la nota musical en qualsevol instrument.
La freqüència fonamental és una ona acústica emesa per un objecte en vibració que té la mateixa freqüència que totes les altres ones acústiques generades per aquest objecte, que determina la seva nota musical. Això significa que per a qualsevol instrument donat, el seu rang audible d'altura comença a la freqüència fonamental i continua cap amunt fins a freqüències d'ordre superior creades per armònics o harmònics. Per exemple, una corda ideal de guitarra conté múltiples harmònics les freqüències dels quals són múltiples de la seva freqüència fonamental, com ara doble (segon harmònic), triple (tercer harmònic) i així successivament fins que finalment arriba una octava per sobre del seu to inicial.
La força dels fonaments pot dependre de molts factors com ara la mida de la corda, la tensió i el material utilitzat per construir un instrument o el tipus d'equip de processament de senyal utilitzat per amplificar-lo; per tant, quan es tracta de crear components musicals s'han de tenir en compte amb cura perquè cada matís tingui prou claredat sense dominar-se els uns als altres ni crear massa reverberació.
Freqüència fonamental en instruments musicals
La freqüència fonamental és un concepte clau a entendre quan es parla de qualsevol tipus d'instrument musical. És la freqüència bàsica d'un so que està present quan es toca una nota en un instrument. La freqüència fonamental es pot utilitzar per analitzar la manera com es toca una nota i el to i el so d'un instrument. En aquest article, parlarem del concepte de freqüència fonamental i el seu ús en instruments musicals.
Com s'utilitza la freqüència fonamental per identificar les notes musicals
Els músics utilitzen la freqüència fonamental per definir i identificar les notes musicals. És la freqüència principal d'una ona sonora periòdica i es considera el principal que constitueix les característiques del timbre (la "textura" o la qualitat del to d'un so). El timbre s'associa amb més freqüència a diferents instruments o veus, ja que cadascun té els seus propis tipus de tons diferents que els fan reconeixibles, fins i tot si toquen la mateixa nota.
Quan un instrument o veu toca una nota, aquesta vibra a una freqüència determinada. Aquesta freqüència es pot mesurar, i el to d'aquesta nota es pot identificar en funció de la seva posició en relació amb altres notes. Les freqüències més baixes solen associar-se a notes més baixes (altura més baixa), i les freqüències més altes solen correspondre a notes més altes (altura més alta).
Aquesta freqüència mesurada en referència a notes musicals es coneix com a freqüència fonamental, que també es pot anomenar "classe de to" o "ton fonamental". Per dir-ho de manera senzilla, la freqüència fonamental ens ajuda a identificar quina nota està tocant, mentre que el timbre ens indica en quin instrument o veu s'està tocant.
En la producció musical, les freqüències fonamentals ens ajuden a diferenciar entre diferents instruments que toquen notes similars, com saber quan hi ha una viola en lloc d'un violí que fa aquests tons molt aguts. Identificar aquestes melodies ajuda els compositors a crear sons únics i a perfeccionar les seves composicions mentre es barregen en la postproducció. En situacions d'actuació en directe, els instruments poden requerir afinadors que mesuren les característiques fonamentals úniques de cada instrument, de manera que els intèrprets sempre arribin amb precisió al rang de notes previst durant l'actuació. En entendre com les freqüències fonamentals ens poden ajudar a identificar-les millor quan creem música tant per a ús en directe com en estudi, obtenim una visió inestimable de la creació de línies melòdiques diverses per al gaudi dels nostres oients!
Com els diferents instruments produeixen diferents freqüències fonamentals
La freqüència fonamental és un dels atributs més importants dels instruments musicals, ja que determina el to i el to d'un so musical. Cada instrument produeix la seva pròpia freqüència fonamental única basada en diversos factors, com ara la seva longitud i el material amb què està fet. Per simplificar, la longitud d'un instrument està directament relacionada amb la mida de les seves ones sonores.
Per exemple, quan es pinça una corda d'una guitarra, aquesta vibra a una velocitat determinada (segons la força amb què s'ha pinçat) la qual cosa es tradueix en la seva freqüència fonamental -en el rang audible per als humans- que crearà certs tons. De la mateixa manera, una campana o gong vibrarà quan es colpeja i crearà freqüències específiques relacionades amb la seva massa o mida.
La mida i la forma dels instruments de vent-fusta també afecta la seva freqüència fonamental ja que són essencialment tubs bufats pel vent amb ports o forats disposats al llarg de la seva superfície per modular el corrent d'aire dins d'ells; això els permet crear diverses notes dins del seu rang fent pujar diferents tons d'aquesta única font. En termes generals, els instruments de canya més petits com ara flautes i clarinets requereixen menys aire per a vibracions més fortes a freqüències més altes que els més grans com els fagots i els oboès.
Tenint en compte com la longitud d'un instrument, la composició del material i altres característiques contribueixen a produir freqüències detectables en el rang audible dels humans, podem veure que diferents instruments musicals tenen propietats diferents que produeixen sons únics quan es manipulen en expressió musical, contribuint a la nostra comprensió rica de la música. teoria!
Aplicació de la freqüència fonamental a la música
La freqüència fonamental o el primer harmònic és un element clau a pensar com a músic. És la freqüència més baixa d'una ona sonora periòdica i juga un paper essencial en la manera com percebem la resta de la sèrie harmònica. Com a músic, entendre què és la freqüència fonamental i com es pot utilitzar en la música és fonamental per crear un so ric i complex. Explorem com aplicar la freqüència fonamental a la nostra música.
Utilitzar la freqüència fonamental per crear harmonia
En música, els fonaments són la freqüència amb què un so produeix el seu to diferent. Aquesta informació bàsica que es troba en elements de la música com el to i l'harmonia ajuda a crear una identitat per a la peça musical que creeu. Quan combineu la freqüència fonamental d'un instrument amb la freqüència fonamental d'un altre instrument, es crea harmonia.
Per utilitzar la freqüència fonamental per crear harmonia, és important entendre el concepte que hi ha darrere. El terme "freqüència fonamental" es refereix a la ressonància única de qualsevol nota o to que serveix com a element bàsic de construcció. En entendre les freqüències individuals de cada so, podeu identificar el seu caràcter específic i després utilitzar aquesta informació per construir melodies, acords o progressió harmònica entre dos instruments o sons diferents.
Per exemple, combinant dos sons (A i B) on A està a 220 Hz i B està a 440 Hz, amb una relació de freqüència fonamental de 2:1, podeu crear intervals de terços principals entre A i B en harmonia (proporcionant tots dos sons). les notes s'adhereixen a un patró d'escala major). A més, si un altre instrument (C) entra a la mescla a 660 Hz —tenint un interval perfecte de quart des de B—, mantenint les seves freqüències fonamentals respectives en la mateixa proporció de 2:1; Es crearia una sensació de cohesió encara més gran entre aquests tres instruments quan es toquessin simultàniament!
L'ús de freqüències fonamentals en combinació amb melodies ens ajuda a crear composicions musicals més complexes que mantenen una identitat específica de la marca. També ens permet explorar noves textures/paisatges sonors harmònics a diferència del que hem sentit abans! Només recordeu que quan utilitzeu aquest mètode per crear música; Comenceu sempre familiaritzat amb la freqüència fonamental (FF) de cada to, ja que us pot servir com a full de ruta a l'hora de construir harmonies!
Utilitzar la freqüència fonamental per crear ritme
La freqüència fonamental, o la freqüència base d'una ona sonora, s'utilitza habitualment a la música per crear ritme. Les ones sonores que es mouen més lents tenen longituds d'ona més llargues i freqüències més baixes, mentre que les ones sonores que es mouen més ràpid produeixen freqüències més altes. En ajustar la freqüència fonamental d'una ona sonora sintetitzada, els músics poden manipular eficaçment el flux i el ritme de les seves composicions.
En molts gèneres de música, les freqüències fonamentals variables corresponen a ritmes específics. La música electrònica de ball sovint utilitza aquesta tècnica a través de sons que fluctuen ràpidament amb freqüències fonamentals altes. Per contra, les pistes de hip-hop i R&B sovint utilitzen sons aguts amb longituds d'ona llargues que es mouen a velocitats relaxades: corresponen a ritmes de bateria constants que proporcionen una base rítmica estable per als elements vocals.
En manipular la freqüència fonamental d'una ona sonora sintetitzada, els artistes musicals són capaços d'elaborar ritmes únics que defineixen la identitat estilística de la seva pròpia composició. Mitjançant la seva utilització deliberada de freqüències fonamentals, els dispositius dels artistes van desenvolupar fórmules sofisticades per a la seqüenciació que desafien els enfocaments tradicionals de l'estructura i la dinàmica de la composició musical. La música produïda amb aquest mètode és un mitjà evocador per expressar idees o històries úniques.
Conclusió
En conclusió, entendre la freqüència fonamental d'un so és un dels fonaments bàsics per produir música. Sense la freqüència fonamental, seria difícil discernir melodies i crear música que ressoni amb la gent. En comprendre els conceptes associats amb ell i el procés per trobar-lo, podeu crear música més impactant per als vostres oients.
Resum de la freqüència fonamental i el seu ús en música
La freqüència fonamental, també coneguda com a "altura" d'un so, és un dels components principals utilitzats per crear i identificar música. Aquesta freqüència és el to més baix d'un instrument. Es pot escoltar com sentir, i quan es combina amb altres tons crea armònics o "harmònics". Aquestes freqüències addicionals amplien el que podem escoltar en els tons fonamentals i els fan més agradables quan són percebuts per l'oïda humana.
En contextos musicals, la freqüència fonamental s'utilitza sovint per marcar els punts inicials i finals de frases mitjançant canvis harmònics o col·locant-les en accents més forts que altres notes. També pot alterar les escales existents per emfatitzar certs intervals millor que altres. En manipular-lo correctament, els compositors són capaços d'augmentar determinades emocions o d'evocar atmosferes específiques en la música. Els fonaments també són increïblement importants per a molts instruments musicals; els instruments de corda requereixen tons fonamentals específics per mantenir-se en sintonia mentre els instruments de vent els utilitzen com a punts de referència a l'hora de posar les seves notes.
En conclusió, la freqüència fonamental és un element fonamental de la composició i la interpretació musicals que ha existit des de l'antiguitat. Poder controlar-ho permet als músics flexionar la música al voltant de la seva voluntat i manipular-la emocionalment i estèticament. Entendre la freqüència fonamental ens ajuda a apreciar millor la delicada però impactant que és en el context més ampli de la teoria i l'estructura de la música.
Sóc Joost Nusselder, el fundador de Neaera i comercialitzador de continguts, pare i m'encanta provar nous equips amb la guitarra al cor de la meva passió, i juntament amb el meu equip, he estat creant articles de bloc des del 2020. per ajudar els lectors fidels amb consells sobre gravació i guitarra.
